Verdaguer Pirineus
Verdaguer Pirineus, és un projecte cinematogràfic basat en les llibretes de viatges que portava Jacint Verdaguer en les dues grans travesses que va fer pel pirineu l’any 1882 i 1883. Probablement algunes de les vivències més sorprenents i desconegudes del gran poeta català.
Als estius de 1882 i 1883, Jacint Verdaguer va resseguir el Pirineu, a peu i de cap a cap.. Estava començant a escriure el que seria un dels seus millors poemes: “Canigó”.
Verdaguer , durant les seves estades al Pirineu, va recollir vivències, llegendes, tradicions, mots, que va escriure en aquestes llibretes, actualment conservades a la Biblioteca de Catalunya. Més de 130 anys després, hem exhumat aquests documents tot resseguint fil per randa el seu itinerari, trescant cada pam de muntanya, per rescatar de l’oblit una gran gesta de la nostra història pirinenca. Les primeres grans travesses d’alta muntanya protagonitzades per un català.
Descobrirem una faceta poc coneguda del poeta, i és que Verdaguer, més enllà del seu vessant literari, fou un muntanyenc i aventurer de primer ordre, que va convertir la muntanya en escenari literari per a explicar la història fundacional del seu país.
CANIGÓ 1883
Canigó 1883, la llegenda pirinenca de Jacint Verdaguer , pel·lícula documental de ficció dirigida i produïda per Albert Naudín i interpretada per Lluís Soler, Xavier Boada i Sílvia Bel.
La història comença l’any 1883. Verdaguer, amb 38 anys, acompanyat d’un guia, pugen el pic de Balaig, el cim més alt de la muntanya de Canigó. Des de les altures, la inspiració porta al poeta a la gènesis del Cant Quart del poema Canigó, un viatge pel Pirineu en una carrossa voladora, on Flordeneu, la fada, sedueix al cavaller Gentil. La idea propicia una gran travessa pels cims més alts del Pirineu, tot passant per la Cerdanya, Alt Urgell, Pallars, Ribagorça, Aran, Arieja i Andorra, plena de reptes i passatges sorprenents, que anys més tard, ja gran, el poeta rememora tot rellegint la seva obra cabdal, Canigó.
FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA
Direcció i Producció: Albert Naudín
Producció associada: Jordina Boix i Jaume Ciurana
Guió Original: Bernat Gasull
Música Original: David Gomez
Art i vestuari: Albert Sangenís
Muntatge: Albert Naudín
Interpretació:
- Jacint Verdaguer (1901): Lluís Soler
- Jacint Verdaguer (1883): Santi Pocino
- Jaume Collell: Xavier Boada
- Flordeneu: Sílvia Bel
Amb la participació de Televisió de Catalunya
SINOPSI
La història comença l’any 1901 al refugi de St. Fe del Montseny. Jacint Verdaguer amb 56 anys, és amb un grup de joves excursionistes, redactors de la revista ‘Joventut’.
En aquest context, Verdaguer ens comença a parlar del poema ‘Canigó’, tot just coincidint amb la darrera reedició de l’obra aquell mateix any.
En un salt temporal, explicat en veu en off pel mateix Verdaguer, l’acció se situa ara al massís del Canigó. Som a l’estiu del 1883, Verdaguer amb 38 anys, grimpa amb un pastor que li fa de guia, per les roques de la Xemeneia que menen al cim del Canigó. Dalt del cim Verdaguer contempla el paisatge i s’inspira per el poema que preparava, ‘Canigó’, concretament per a la gènesi del mític passatge entre el cavaller Gentil i la fada Flordeneu,en el qual la fada sedueix a Gentil i se l’endú en una carrossa voladora per recórrer el Pirineu fins a la Maleïda (Aneto), i altre cop tornar al Canigó pel vessant nord de la serralada. De fet, aquesta idea s’acabarà convertint en el Cant Quart del poema ‘Canigó’, i per descriure amb exactitud aquell passatge fantàstic escenari clau del poema, Verdaguer farà la travessa tal i com l’ha imaginat, de cim en cim per conèixer el Pirineu des de les altures, com un vol d’ocell i com ningú més ho havia fet.
A partir d’aquí l’argument ressegueix els fets i les aventures més rellevants d’aquesta travessa, els cims que va pujar i també els moments que inspiraren els personatges o passatges del poema ‘Canigó’.
En tots aquets afers, aventures i moments fantasiosos, s’entreveu la dualitat de Verdaguer, entre l’home poeta, el mossèn i l’església, i on el món de les fades és especialment rellevant. Aquest aspecte més personal del poeta, també ens arriba de la mà d’un altre personatge: mossèn Jaume Collell, amic íntim de Verdaguer però amb qui va acabar enfrontat. Un conflicte que humanitza el relat i l’aproxima a l’home més enllà del mite. És Collell qui, també des de la maduresa, ens explica les motivacions d’aquesta travessa i caràcter, sovint controvertit, de Verdaguer, però sempre amb connexions al procés creatiu del poema ‘Canigó’. Tot plegat configura un còctel a mig camí entre les cròniques del Verdaguer més aventurer i el retrat més íntim del poeta, sovint amagat entre versos d’un poema.
Actualitat del projecte
Descobreix “Canigó 1883”: Projeccions a les Sales de Cinema
Estrena de “Canigó 1883” – La Llegenda Pirinenca de Jacint Verdaguer
Excel·lent acollida de la crítica a l’estrena de “Canigó 1883” al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló
Fotogrames de la pel·lícula
MALEÏDA 1882
Maleïda 1882, l’aventura de Jacint Verdaguer a l’Aneto, pel·lícula documental dirigida i produïda per Albert Naudín i interpretada per l’actor Lluís Soler, recrea amb absoluta fidelitat l’itinerari que va seguir Jacint Verdaguer en el seu ascens cap a la Maleïda (Aneto) l’any 1882. A través dels versos del poeta i dels textos d’investigació de Bernat Gasull, l’espectador descobreix un Verdaguer desconegut, aventurer i muntanyenc, pioner a casa nostra. El documental reprodueix les condicions, la vestimenta, els equips de muntanya de l’època i l’ambient de finals del s.XIX en els pobles per on va passar dels Pirineus catalans.
El documental, tan rigorós en la recreació de l’expedició com sensible en el retrat del poeta, cerca el mite de l’home, disposat a conquerir muntanyes per escriure la seva gran obra de poemes, Canigó, monument a la llengua i als paisatges del nostre Pirineu.
FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA
Direcció i Producció: Albert Naudín
Producció associada: Jordina Boix
Guió Original: Bernat Gasull
Fotografia: Samuel Colomer
Muntatge: Albert Naudín
Interpretació:
- Narrador: Bernat Gasull
- Jacint Verdaguer (1901): Lluís Soler
- Jacint Verdaguer (1882): Santi Pocino
Amb la participació de Televisió de Catalunya
